S’havia discutit ampliament a la Doctrina, si la Llei de Béns Mostrencs de 9 de maig de 1835 (PODEU VEURE-LA AQUÍ), continuava vigent, sobre tot, pel que fa a los «bienes inmuebles vacantes y sin dueño conocido». Actualment, no hi ha aquesta discussió. Així, l’article 17 de la Ley 33/2003, de 3 de noviembre, del Patrimonio de las Administraciones Públicas disposa pertanyen a l’Administració General de l’Estat els immobles que no tinguin propietari. (Com ja va fer la Ley del Patrimonio del Estado anys enrere).
Per tant, els immobles, que en principi podrien qualificar-se per les seves característiques com RES NULLIUS, els adquireix l’Estat, seran de la seva propietat, no per ocupació, sinó automàticament, IPSO IURE, EX LEGE (per això una cosa immoble mai no té propietari, mai arriba a ser RES NULLIUS). Un particular, en conseqüència, mai els podrà adquirir per ocupació, però els pot posseir i arribar a adquirir per usucapió.
