A continuació, analitzem diferents supòsits on el riu, llacuna o estany pot incidir en l’accessió natural en béns immobles:
Al·luvió
Pertany als amos de les heretats que confronten amb les riberes dels rius l’acreixement que aquelles reben progressivament per l’efecte del corrent de les aigües (art. 366 CC).
Formació d’una illa
Les illes que es formen en els mars adjacents a les costes d’Espanya i en els rius navegables i flotables pertanyen a l’Estat (art. 371 CC).
Les illes que per acumulació successiva d’arrossegaments superiors es formen en els rius pertanyen als amos dels marges o vores més propers a cada una, o als de tots dos marges si l’illa està enmig del riu, i aleshores es divideixen longitudinalment pel mig. Si una illa tota sola així formada dista d’un marge més que de l’altre, n’és completament l’amo el propietari del marge més proper (art. 373 CC)
Modificació del llit del riu
Els llits dels rius, que queden abandonats perquè varia naturalment el curs de les aigües, pertanyen als amos dels terrenys riberencs en tota la longitud respectiva a cada un. Si el llit abandonat separava heretats d’amos diferents, la nova línia divisòria ha de córrer equidistant de les unes i les altres (art. 370 CC).
Descoberta i inundació d’aigües d’un llac
Els amos de les heretats que confronten amb estanys o llacunes no adquireixen el terreny descobert per la disminució natural de les aigües, ni perden el que aquestes inunden en les crescudes extraordinàries (art. 367 CC).
Comments are closed.