El Codi Civil de Catalunya estableix en el seu article 546-8 una presumpció respecte de la titularitat dels marges, ribassos i parets de sustentació entre dues finques. Aquest punt té especial importància quan al marge hi trobem un arbre o conjunt d’arbres, o bé, hi hagut una modificació de les cotes entre les dues finques, o simplement, qui s’ha de fer càrrec del seu manteniment. Així els marges, les ribes i les parets de sustentació entre finques veïnes els sòls de les quals són a cotes diferents són propietat dels titulars de la finca superior. (FEU CLIC SOBRE LA IMATGE PER AMPLIAR-LA).
Els propietaris dels marges o les parets els han de mantenir en bon estat i els propietaris de la finca inferior els han de permetre l’accés amb aquesta finalitat.
La Condicionalitat, normativa comunitària sobre el compliment de determinades normes mediambientals, obliga als propietaris agraris a tenir en bon estat les parets de sustentació. Així, com ja he deixat dit, «en este supuesto en concreto, la obligación propter rem que se establece es la conservación diligente de las espuendas o ribazos de las terrazas, evitando que se produzcan derrumbamientos sobre la terraza inmediatamente inferior. Asimismo, comprende la restauración de la situación original de la espuenda: si como consecuencia de una avenida de agua se producen cárcavas, el propietario agrario especialísimo deberá utilizar los medios necesarios para restaurar la situación original, ya sea mediante la reposición de la tierra arrastrada por el agua, la construcción de una pared de mampostería o la siembra de especies herbáceas que, semejante a una malla, sujeten el estrato superior». (COSIALLS UBACH, Andrés Miguel: Régimen Jurídico de la Propiedad Agraria sujeta a la nueva PAC, Ed. Atelier, 2010, pág. 143).
Comments are closed.