Web de Andrés Miguel Cosialls Ubach

Així mateix, l’article 48.3 TRLA contempla el principi que recull l’article 566-9.3 CCCat, la constitució de servitud haurà de reduir, en la mesura possible, el gravamen que aquesta impliqui sobre el predi servent.

Respecte de la titularitat dels elements de la servitud d’aqüeducte, l’article 49 TRLA disposa que en tota sèquia o aqüeducte, la llera, els caixers i els marges es consideren part integrant de l’heretat o edifici a què vagin destinades les aigües o, en cas d’evacuació, dels quals procedents. Com veiem aquí, tot i que el CCCat no regula expressament que la servitud d’aqüeducte serveixi per l’evacuació d’aigües pot admetre’s la seva constitució analògicament i prenent com a base la legislació d’aigües.

El Reglament del Domini Públic Hidràulic regula àmpliament la servitud d’aqüeducte en 22 articles (del art. 18 al art. 40 del RD 849/1986).

Per la servitud d’aqüeducte s’atorga al propietari d’una finca que vulgui servir l’aigua que pugui disposar per a aquesta, o evacuar les sobrants, el dret a fer-la passar pels predis intermedis, amb obligació d’indemnitzar els seus amos i als de els predis inferiors sobre els quals es filtrin o caiguin les aigües (art. 19.1 RPH). Així mateix, també es disposa que la servitud forçosa d’aqüeducte podrà imposar tant per motius d’interès públic com d’interès privat (art. 19.2 RPH).

Es consideren motius suficients d’interès privat els següents (art. 19.3 RPH):

a) Subministrament d’habitatges i establiment o ampliació de regs, aprofitaments energètics, balnearis o indústries, així com evacuació de les aigües sobrants o residuals.

b) Dessecació de llacunes i terrenys pantanosos, les previsions legals.

c) Evacuació d’aigües procedents de deus o brolladors artificials, d’escorrenties i drenatges.

L’article 20.1 RPH disposa que no pot imposar-se la servitud forçosa d’aqüeducte per motius d’interès privat sobre edificis, ni sobre els seus patis o dependències, ni sobre jardins o horts ja existents.

Tampoc podrà constituir-se la servitud forçosa d’aqüeducte per dins d’un altre aqüeducte preexistent, però si l’amo d’aquest ho consentís i l’amo del predi servent es negués, s’instruirà l’oportú expedient per obligar a aquest a avenir-se al nou gravamen, prèvia indemnització, si se li s’ocupés major zona de terreny.

Quan un terreny de regadiu que rep l’aigua per un sol punt es divideixi per herència, venda o un altre títol entre dos o més propietaris, aquests queden obligats a donar pas a l’aigua de manera que puguin regar totes les finques resultants de la divisió, sense poder exigir per això indemnització, si no hi ha pacte en contra (art. 21 RPH).

L’amo del terreny sobre el qual es tracti d’imposar la servitud forçosa d’aqüeducte pot oposar-se per alguna de les causes següents:

a) Per no acreditar el que la sol·liciti tingui la disponibilitat de l’aigua.

b) Per no acreditar, a més, la propietat del terreny en què intenti utilitzar-la, per objecte d’interès privat, si la disponibilitat es deriva de títol diferent del concessional, a l’empara dels supòsits excepcionals que preveu la Llei d’aigües. No obstant això, cal recordar que l’article 566-2.2 in fine CCCat permet als titulars de drets reals possessoris sobre la mateixa sol·licitar-la (per exemple, usufructuaris, superficiaris, etc.).

c) Per poder-se establir sobre altres predis amb iguals avantatges per al que pretén imposar i menors inconvenients per al qual hagi de patir-la.

La servitud forçosa d’aqüeducte es constituirà (art. 23 RPH):

a) Amb sèquia coberta quan ho exigeixi la seva profunditat, la seva contigüitat a edificis o camins o algun altre motiu anàleg, o quan ho estimi necessari l’autoritat competent.

b) Amb sèquia oberta, si així se sol·licita i no estigués inclosa en els supòsits anteriors.

c) Amb canonada o conducció impermeable quan puguin ser absorbides altres aigües, quan les aigües conduïdes puguin contaminar a altres o absorbir substàncies nocives, o causar danys a obres o edificis, i sempre que sigui necessari segons la normativa administrativa específica d’aquell supòsit.

En establir la servitud forçosa d’aqüeducte s’assenyalarà l’amplada dels terrenys del predi servent que han de ser ocupats per la sèquia o conducció i les seves zones de servei (art. 24 RPH).

Com disposa l’article 566-10.1 CCCat, l’article 25 RPH disposa que l’establiment de la servitud forçosa d’aqüeducte exigirà el previ abonament de la indemnització, encara que vincula aquesta quantia econòmica a la que correspongui d’aplicar les regles del preu just de la legislació d’expropiació forçosa.

Seran de compte del qual hagi promogut i obtingut la servitud d’aqüeducte totes les obres necessàries per a la seva construcció, conservació i neteja. A aquest efecte se li autoritzarà per ocupar temporalment els terrenys indispensables per al dipòsit de materials, prèvia la indemnització, o en el cas de no ser la seva extensió fàcil de preveure, o no conformar-se amb ella els interessats, previ el dipòsit d’una fiança suficient (art. 26 RPH). Aquests o l’Administració podran compel·lir a executar les obres i neteges necessàries per impedir estancaments o filtracions que originin deteriorament dels béns confrontants.

Si l’aqüeducte travessés vies públiques o particulars, de qualsevol naturalesa que siguin, quedarà obligat el titular de la servitud a constituir i conservar les clavegueres i ponts necessaris, i si hagués de travessar altres aqüeductes, es procedirà de manera que no retardi ni acceleri el curs de les aigües, ni disminueixi el seu cabal, ni adulteri la seva qualitat.

El propietari d’un aqüeducte podrà, si escau, consolidar els seus marges amb gespes, estacades, parets o ribassos de pedra solta, però no amb plantacions de cap classe (art. 28 RPH). L’amo del predi servent tampoc podrà fer plantacions ni cap operació de cultiu en les mateixes marges, i les arrels que penetrin a aquell marge podran ser tallades per l’amo de l’aqüeducte.

La servitud d’aqüeducte no impedeix a l’amo del predi servent que pugui tancar-lo i envoltar-lo, així com edificar sobre l’aqüeducte mateix de manera que aquest no experimenti perjudici ni s’impossibilitin les reparacions i netegies necessàries. Així mateix, en idèntiques condicions poden construir ponts sobre l’aqüeducte per travessar-lo (art. 29 RPH).

Ningú podrà derivar aigua d’un aqüeducte, ni aprofitar-se dels productes d’ella ni dels de les marges, ni utilitzar la força del corrent sense títol administratiu suficient. En les sèquies pertanyents a comunitats d’usuaris s’observarà, quant a l’aprofitament dels corrents i dels llits i marges, que prescriu la Llei d’aigües, en aquest Reglament i en les seves pròpies ordenances.

S’entendrà implícit en la servitud forçosa d’aqüeducte el dret de pas per les seves marges per l’exclusiu servei d’aquest (art. 32 RPH).

L’article 33 RPH recull una sèrie de causes d’extinció de la servitud d’aqüeducte, que en essència també recull l’article 566-11 CCCat. La servitud d’aqüeducte podrà extingir-se :

a) Per consolidació, quan es reuneixin en una sola persona la propietat dels predis dominant i servent.

b) Per expiració del termini fixat en atorgar.

c) Per expropiació forçosa.

d) Per renúncia del titular del predi dominant.

e) Per pèrdua del dret a la disposició de l’aigua, per tant, implica una impossibilitat d’exercir-la (art. 566-11.1c) CCCat).

L’amo del predi dominant està obligat a reposar les coses al seu antic estat un cop extingida la servitud (art. 31 RPH).

L’ús de la servitud d’aqüeducte per qualsevol dels cotitulars conserva el dret per a tots, impedint la prescripció per falta d’ús (art. 34 RPH, cfr. 566-11.1.a) CCCat).

Constituïda la servitud d’aqüeducte, l’amo del predi dominant pot exercir el seu dret un cop abonat l’import de la corresponent indemnització, ja que la indemnització ha de ser prèvia a l’ús de la servitud (art. 566-10.1 CCCat). Disposa l’article 38 RPH que en cas de manca d’avinença o disconformitat pel que fa a l’import de la indemnització, aquesta serà fixada d’acord amb el que disposa la legislació d’expropiació forçosa.

Totes les despeses que ocasioni la tramitació de l’expedient de servitud forçosa d’aqüeducte seran a càrrec del peticionari, llevat dels que es derivin, en el transcurs de la tramitació de l’expedient, de l’oposició de l’amo del predi servent l’establiment del gravamen (art. 39 RPH).

La servitud forçosa d’accés a una xarxa general

Els propietaris d’una finca sense connexió a una xarxa general de sanejament o subministradora d’aigua, energia, comunicacions, serveis de noves tecnologies o altres serveis semblants poden exigir als veïns que s’estableixi una servitud d’accés de característiques adequades per a obtenir el servei i amb les connexions més adequades.

La servitud solament es pot exigir si la connexió a la xarxa general no es pot fer per cap altre lloc sense despeses desproporcionades i si els perjudicis ocasionats no són substancials. El concepte xarxa general és un concepte ampli que inclou tant xarxes públiques com xarxes privades que proporcionin accés a telecomunicacions (per exemple, xarxa de fibra òptica d’una empresa privada no prestatària del servei públic de comunicacions).

A l’igual que en les altres dues servituds, l’article 566-8 CCCat, disposa que l’accés a la xarxa general s’ha de donar pel sistema tècnicament més adequat i pel punt menys perjudicial o incòmode per a les finques gravades i, si és compatible, pel més beneficiós per a la finca dominant.